Aquí us deixo una
altra notícia que he trobat i que m’ha impactat.
Quins són els límits
del càstig físic? Aquesta notícia ens diu que un llibre ha provocat tres morts a
menors als EE.UU, aquest llibre es titula “Cómo
educar a tu hijo” i en definitiva ens diu que hem d’utilitzar el càstig
físic per a que els nens aprenguin, fins i tot ens explica una “anècdota” de la
dona del autor, que diu que quan el nadó li mossegava el pit ella li estirava els
cabells. Això és normal? Es pot permetre?
La meva opinió és
que aquest llibre està incitant al maltractament infantil, ens està dient que
pegant un nen i provocant unes situacions perquè els pares els hi puguin pegar
és la manera de donar-los amor, amb una fusta anomenada “vareta màgica”. Aquest
llibre s’ha publicat als Estats Units però també l’han traduït al castellà.
Quina és la societat
que estem creant que permet que passin aquestes coses?
Hem d’actuar ja i
no permetre-ho més, hem d’educar als pares i no només als nens, ja que molts d’aquest
pares tenen una conducta violenta cap al nen perquè no tenen paciència o perquè
no saben que fer en un moment donat quan el nen realitza una acció que no els
hi agrada.
Els teus drets acaben o comencen els dels demés. Hi ha moltes maneres d'entendre l'educació i le dur-la a terme, els pares són responsables de l'educació dels seus fills però els que no és pot permetre és, com dius amb l'explicació del llibre, es que s'agredeixi als infants per tal "d'educar-los" s'han de protegir els seus drets, i igual que no és correcte agredir un adult tampoc és agredir a un fill, per molt que sigui el teu fill, no és de la teva pròpietat, és una persona per si mateixa i lliure.
ResponEliminaTens molta raó quan parles d'educar als pares, hi ha una manca de coneixement respecte aquest tema, els pares hauriem de saber com actuar front certes coses que facin els infants.
per últim vull dir que aquest llibre és un llibre més on s'hi plasma la opinió d'algú, és el que té, vivim en un país en el que cadascú pot dir la seva, tot i que sigui una barbaritat, tot i que violi els drets d'altres persones.
Me parece increíble que hoy en día se hagan libros así. Aunque la verdad viniendo de los EEUU no me sorprende. Es un país con una visión sobre la educación totalmente desfasada. En un país donde hay centros de “reducación” para adolescentes problemáticos donde los métodos “educativos” para la reinserción es el maltrato vejatorio, el miedo… constructivismo puro. En realidad ni hablamos de educación. Por suerte en Europa esa visión no es mayoritaria y se cree en una educación sin violencia, donde el niño es el protagonista. Espero Sara que su publicación aquí sea prohibida, y que en EEUU puedan llegar a replantearse seriamente que es la educación y como la tiene que ejercer, tanto los padres como las instituciones.
ResponEliminaEsperemos que este ejemplo del libro quede en una anécdota y que el paradigma mayoritario sea el nuestro.