dissabte, 5 de novembre del 2011

Contra el maltractament cal actuar


No dejes que mis lágrimas mojen tus manos, no dejes que tus ojos me vean llorar, no dejes que tu odio me haga olvidar, todo lo que te he podido llegar a amar. 

Diferents tipus de maltractament



Què penseu sobre aquest vídeo? Què sentiu quan veieu aquestes imatges? 
M'agradaria saber la vostra opinió.


Gairebé quasi cada setmana rebem notícies sobre maltractament infantil.
La llar, que per a molts de nosaltres és un lloc d’amor, d’afecte, protecció, és el lloc al que pertanyem en el qual ens sentim segurs, per a molts nens aquest lloc es tot el contrari, és un lloc de dolor, por, tristesa, d’inseguretat... Aquest vídeo ens mostra que cal actuar ja, que no s’ha d’esperar més per fer alguna cosa al respecte i acabar amb aquests maltractadors.
El maltracta infantil, és qualsevol acció no accidental física i emocional que danya a un nen per part dels seus pares, cuidadors o familiars. Aquest maltractament es pot classificar des de diferents punts de vista que són els següents:
  • Segons el moment en el que es produeix.

o   Prenatal: maltractament abans de néixer.
o   Postnatal: maltractament desprès de néixer.
  • Segons els autors del maltractament.

o   Familiar: quan els autors són propers, en primer grau (pares biològics o no, avis, germans, tiets).
o   Extrafamiliar: no són familiar del menor, el grau de parentesc és molt llunyà, segon grau.
o   Institucional: aquest maltractament és provocat per les institucions públiques ja siguin sanitàries, educatives, etc.
o   Social: no hi ha un subjecte concret sinó que hi ha una sèrie de circumstàncies externes que impossibiliten una atenció adequada al nen.
  • Segons les accions concretes que constitueixen el maltractament.

o   Maltractament físic: acció física voluntària realitzada que provoca lesions físiques al menor.
o   Maltractament emocional: acció de caràcter verbal, que pugui provocar en el menor danys psicològics.
o   Negligència física: Deixar o abstenir-se d'atendre les necessitats, protecció i cura inadequada del nen.
o   Abús sexual: qualsevol comportament en el que un menor sigui utilitzat per un adult per a obtenir estimulació o gratificació sexual.


divendres, 4 de novembre del 2011

Violència infantil, què podem fer?

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/897809


Aquest vídeo ens mostra una entrevista de Maria Eulàlia Palau, psicòloga, psicopedagoga que us podria interessar. Després podríem fer un debat i parlar sobre què creieu que podríem millorar sobre la violència infantil.

Què passa amb el maltractament infantil? Primer de tot, esdevé a la llar i és molt difícil de detectar. Sembla que tenim una mica oblidat el tema de la infància, una mica invisible, com diu aquesta psicòloga, a Catalunya hauria d’haver una comissió encarregada d’aquest tema i no una subcomissió com hi ha, no se li dona la importància necessària.

Que hem de fer amb tots aquests nens que tenen por? Que pateixen una sèrie de negligències en la seva llar? Que no se’ls escolta? Com podem ajudar-los?

Primer dir que s’han de canviar moltes coses, un dels aspectes més importants és la prevenció  i tenir uns protocols d’actuació més clars, encara que ara mateix tot a empitjorat amb aquesta recessió econòmica i amb les retallades de molts pressupostos hem de tenir present que encara que estem molt malament hi ha coses que no s’han de retallar perquè ens estem jugant el nostre futur. Hi ha molta feina a fer i ha de ser un treball constant.

També em faig un altre pregunta. Què és el que falla? Perquè hi ha tants casos de maltractament infantil i molts dels que no sabem res? Pot ser perquè abans es feien moltes polítiques de protecció cap al menor, no es tenia tant en compte o es deixava de banda la prevenció i la detecció del maltractament.

Creieu que allunyar als fills dels seus pares és la mesura mes dràstica i la més encertada?

Aquí us deixo un gràfic del maltractament, les causes més freqüents i els tipus.


dijous, 3 de novembre del 2011

Quins són els límits del càstig físic?



Aquí us deixo una altra notícia que he trobat i que m’ha impactat.

Quins són els límits del càstig físic? Aquesta notícia ens diu que un llibre ha provocat tres morts a menors als EE.UU, aquest llibre es titula “Cómo educar a tu hijo” i en definitiva ens diu que hem d’utilitzar el càstig físic per a que els nens aprenguin, fins i tot ens explica una “anècdota” de la dona del autor, que diu que quan el nadó li mossegava el pit ella li estirava els cabells. Això és normal? Es pot permetre?

La meva opinió és que aquest llibre està incitant al maltractament infantil, ens està dient que pegant un nen i provocant unes situacions perquè els pares els hi puguin pegar és la manera de donar-los amor, amb una fusta anomenada “vareta màgica”. Aquest llibre s’ha publicat als Estats Units però també l’han traduït al castellà.

Quina és la societat que estem creant que permet que passin aquestes coses?

Hem d’actuar ja i no permetre-ho més, hem d’educar als pares i no només als nens, ja que molts d’aquest pares tenen una conducta violenta cap al nen perquè no tenen paciència o perquè no saben que fer en un moment donat quan el nen realitza una acció que no els hi agrada.

dimecres, 2 de novembre del 2011

L'abús sexual



Ara parlaré sobre l’abús sexual que també és un tipus de maltractament físic cap als nens.

No hi ha un perfil per a l’agressor sexual, pot ser qualsevol, el que es pot saber és que aproximadament el 82% són homes i que en el cas de les dones queda més tapat. Aquestes persones solen ser  aparentment normals, integrats en la societat i que escullen la seva professió a partir d’això, per estar més a prop. 
Aquest abusos queden marcats per a tota la vida, l’agressor en alguns casos va a la presó  i només entre un 5% i un 10% d’aquests abusos s'acaben demostrant, perquè els serveis no dediquen el temps suficient per esbrinar si són maltractats o no, només dos sessions però aquests nens no expliquen els fets tan fàcilment, per tant aquests presos si no tenen antecedents poden acabar no entrant  a la presó i finalment els que acaben més perjudicats són aquestes persones que han de viure tota la seva vida amb aquest dolor i amb l'autoestima gairebé anul·lada. Aquesta és la frase d’una persona que va patir abusos. "Vosotros me quitasteis mi infancia sin que me diera cuenta y con ello, mi futuro. Y ahora, la lucha por ser alguien, cuesta mucho. Demasiado". 

Els nens són vulnerables, no parlen sobre el que els hi va passar i quan ho aconsegueixen parlar la justícia no els hi dóna una solució.


dimarts, 1 de novembre del 2011

El maltractament al descobert


Què hem de fer quan veiem això? Aquestes imatges que veureu són bastant fortes però ens estan mostrant la realitat del que passa, moltes vegades sabem que hi ha maltractament que està present però com és dóna en l’àmbit intrafamiliar no el veiem, doncs aquí teniu la prova de que si, que és molt present i que hem de fer alguna cosa.


Què n'opineu?