No dejes que mis lágrimas mojen tus manos, no dejes que tus ojos me vean llorar, no dejes que tu odio me haga olvidar, todo lo que te he podido llegar a amar.
dissabte, 5 de novembre del 2011
Diferents tipus de maltractament
Què penseu sobre aquest vídeo? Què
sentiu quan veieu aquestes imatges?
M'agradaria saber la vostra opinió.
Gairebé quasi
cada setmana rebem notícies sobre maltractament infantil.
La llar, que per a molts de nosaltres és un lloc d’amor, d’afecte, protecció, és el lloc al que pertanyem en el qual ens sentim segurs, per a molts nens aquest lloc es tot el contrari, és un lloc de dolor, por, tristesa, d’inseguretat... Aquest vídeo ens mostra que cal actuar ja, que no s’ha d’esperar més per fer alguna cosa al respecte i acabar amb aquests maltractadors.
La llar, que per a molts de nosaltres és un lloc d’amor, d’afecte, protecció, és el lloc al que pertanyem en el qual ens sentim segurs, per a molts nens aquest lloc es tot el contrari, és un lloc de dolor, por, tristesa, d’inseguretat... Aquest vídeo ens mostra que cal actuar ja, que no s’ha d’esperar més per fer alguna cosa al respecte i acabar amb aquests maltractadors.
El maltracta
infantil, és qualsevol acció no accidental física i emocional que danya a un
nen per part dels seus pares, cuidadors o familiars. Aquest maltractament es
pot classificar des de diferents punts de vista que són els següents:
- Segons el moment en el que es produeix.
o
Prenatal: maltractament abans de néixer.
o
Postnatal: maltractament desprès de néixer.
- Segons els autors del maltractament.
o
Familiar: quan els autors són propers, en primer grau
(pares biològics o no, avis, germans, tiets).
o
Extrafamiliar: no són familiar del menor, el grau de
parentesc és molt llunyà, segon grau.
o
Institucional: aquest maltractament és provocat per les
institucions públiques ja siguin sanitàries, educatives, etc.
o
Social: no hi ha un subjecte concret sinó que hi ha una
sèrie de circumstàncies externes que impossibiliten una atenció adequada al
nen.
- Segons les accions concretes que constitueixen el maltractament.
o
Maltractament físic: acció física voluntària realitzada
que provoca lesions físiques al menor.
o
Maltractament emocional: acció de caràcter verbal, que
pugui provocar en el menor danys psicològics.
o
Negligència física: Deixar o abstenir-se d'atendre les necessitats, protecció i cura inadequada del nen.
o
Abús sexual: qualsevol comportament en el que un menor
sigui utilitzat per un adult per a obtenir estimulació o gratificació sexual.
divendres, 4 de novembre del 2011
Violència infantil, què podem fer?
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/897809
Aquest vídeo ens mostra una
entrevista de Maria Eulàlia Palau, psicòloga, psicopedagoga que us podria interessar.
Després podríem fer un debat i parlar sobre què creieu que podríem millorar sobre la violència infantil.
Què passa amb el
maltractament infantil? Primer de tot, esdevé a la llar i és molt difícil de
detectar. Sembla que tenim una mica oblidat el tema de la infància, una mica
invisible, com diu aquesta psicòloga, a Catalunya hauria d’haver una comissió
encarregada d’aquest tema i no una subcomissió com hi ha, no se li dona la importància
necessària.
Que hem de fer
amb tots aquests nens que tenen por? Que
pateixen una sèrie de negligències en la seva llar? Que no se’ls escolta? Com podem
ajudar-los?
Primer dir que s’han
de canviar moltes coses, un dels aspectes més importants és la prevenció i tenir uns protocols d’actuació més clars, encara
que ara mateix tot a empitjorat amb aquesta recessió econòmica i amb les
retallades de molts pressupostos hem de tenir present que encara que estem molt
malament hi ha coses que no s’han de retallar perquè ens estem jugant el nostre
futur. Hi ha molta feina a fer i ha de ser un treball constant.
També em faig un
altre pregunta. Què és el que falla? Perquè hi ha tants casos de maltractament infantil i
molts dels que no sabem res? Pot ser perquè abans es feien moltes polítiques de
protecció cap al menor, no es tenia tant en compte o es deixava de banda la
prevenció i la detecció del maltractament.
Creieu que allunyar
als fills dels seus pares és la mesura mes dràstica i la més encertada?
Aquí us deixo un
gràfic del maltractament, les causes més freqüents i els tipus.
dijous, 3 de novembre del 2011
Quins són els límits del càstig físic?
Aquí us deixo una
altra notícia que he trobat i que m’ha impactat.
Quins són els límits
del càstig físic? Aquesta notícia ens diu que un llibre ha provocat tres morts a
menors als EE.UU, aquest llibre es titula “Cómo
educar a tu hijo” i en definitiva ens diu que hem d’utilitzar el càstig
físic per a que els nens aprenguin, fins i tot ens explica una “anècdota” de la
dona del autor, que diu que quan el nadó li mossegava el pit ella li estirava els
cabells. Això és normal? Es pot permetre?
La meva opinió és
que aquest llibre està incitant al maltractament infantil, ens està dient que
pegant un nen i provocant unes situacions perquè els pares els hi puguin pegar
és la manera de donar-los amor, amb una fusta anomenada “vareta màgica”. Aquest
llibre s’ha publicat als Estats Units però també l’han traduït al castellà.
Quina és la societat
que estem creant que permet que passin aquestes coses?
Hem d’actuar ja i
no permetre-ho més, hem d’educar als pares i no només als nens, ja que molts d’aquest
pares tenen una conducta violenta cap al nen perquè no tenen paciència o perquè
no saben que fer en un moment donat quan el nen realitza una acció que no els
hi agrada.
dimecres, 2 de novembre del 2011
L'abús sexual
Ara parlaré sobre l’abús sexual que
també és un tipus de maltractament físic cap als nens.
No hi ha un perfil per a l’agressor
sexual, pot ser qualsevol, el que es pot saber és que aproximadament el 82% són
homes i que en el cas de les dones queda més tapat. Aquestes persones solen ser
aparentment normals, integrats en la
societat i que escullen la seva professió a partir d’això, per estar més a prop.
Aquest abusos queden marcats per a tota la vida, l’agressor en alguns casos va
a la presó i només entre un 5% i un 10%
d’aquests abusos s'acaben demostrant, perquè els serveis no dediquen el temps
suficient per esbrinar si són maltractats o no, només dos sessions però aquests
nens no expliquen els fets tan fàcilment, per tant aquests presos si no tenen
antecedents poden acabar no entrant a la
presó i finalment els que acaben més perjudicats són aquestes persones que han de viure tota
la seva vida amb aquest dolor i amb l'autoestima gairebé anul·lada. Aquesta
és la frase d’una persona que va patir abusos. "Vosotros me quitasteis mi infancia sin que me diera cuenta y con ello, mi futuro. Y ahora, la lucha por ser alguien, cuesta mucho. Demasiado".
Els nens són vulnerables, no parlen sobre el que els hi va passar i quan ho aconsegueixen parlar la justícia no els hi dóna una solució.
dimarts, 1 de novembre del 2011
El maltractament al descobert
Què hem de fer quan veiem això? Aquestes imatges que veureu són bastant fortes però ens estan mostrant la realitat del que passa, moltes vegades sabem que hi ha maltractament que està present però com és dóna en l’àmbit intrafamiliar no el veiem, doncs aquí teniu la prova de que si, que és molt present i que hem de fer alguna cosa.
Què n'opineu?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)